Avui us volem presentar a tots i totes, els
paradistes. Aquelles persones que venen d'arreu de Catalunya, que es lleven ben d'hora, ben d'hora per carregar els seus cotxes i apropar-se als mercats de segona mà i intercanvi allà on siguin!
Són
gent entusiasta, perquè si, els posarem tots al mateix sac;
viatgera per la mar de quilòmetres que poden arribar a fer. Són
oberts, i amb un
caràcter comercial, que si no el tenen de bon principi, després d'uns quants mercats, l'acaben adoptant.
I prejudicis fora, no són persones que fan això perquè no tenen res més. La gran majoria tenen feina, pobres d'ells si s'haguessin de guanyar la vida amb aquests mercats! Posen parada per diversos motius. Uns perquè els hi agrada, d'altres van més enllà i el que els hi agrada és l'ambient que es crea entre paradistes, els llocs que poden arribar a conèixer amb els mercats com a excusa. Sí, els diners són importants, però sovint, l'experiència és el millor que un s'enduu quan munta parada en un mercat.
A l'últim Súriatrastos vam tenir paradistes que venien de
Vilanova i la Geltrú, els quals ens van explicar que per ells, participar en els mercats, s'ho prenien com una escapada de cap de setmana.
Posaven parada pel matí i per la tarda aprofitaven per conèixer el poble on anaven. La seva proposta ens sembla boníssima! I les opcions que dóna Súria per passar-hi una tarda de turisme, no són poques. Us enllacem la web de l'
ajuntament perquè pugueu veure el patrimoni històric, les fires i festes, les fotografies del poble, allotjaments, restaurants...
També tenim paradistes locals.
I dos dels quals n'estem molt orgullosos. Són menors d'edat, però venen, amb autorització de pares o tutors. Són el costat més que positiu dels mercats de segona mà. La seguretat de que no és una moda passatgera.
Són la imatge que reflexa que
els nens no tenen els prejudicis que poden tenir els grans. No tenen vergonya en posar parada. No els preocupa que els altres pensin que ho fan perquè no tenen diners. I sovint, també veiem que els nens són els que menys problemes tenen a l'hora de comprar coses de segona mà. Per ells encara no existeix la vergonya, la rancúnia, ni el menyspreu.
No els preocupa ser vistos venent, ni comprant.
A més a més són nens que han entès, que perquè una joguina, una peça de roba ja no t'agradi o sigui petita, pot seguir tenint utilitat per una altra persona.
Creixeran aprenent a generar menys residus, a donar un altre ús als objectes, aprendran que reciclar i aprofitar són conceptes que van lligats i que tot això va relacionat a fer una societat més sostenible. Als grans ens cal canviar el xip, ells només l'han d'encendre.
Gràcies Anna i Erik per la vostra il·lusió, les vostres ganes i la ment oberta que teniu.
Gràcies també a tots els grans, o més grans, que feu possible no només el Súriatrastos, sinó tots els mercats de segona mà i intercanvi.
Gràcies a aquells que veneu més, als que veneu menys,
als que porteu roba, o porteu antiguitats, als que trigueu una hora en muntar i una hora en desmuntar.
Gràcies als qui sempre teniu un somriure, als qui la pluja no espanta,
i a qui els quilòmetres tampoc.
Gràcies als que compartiu amb nosaltres històries, estones i esmorzars .
Gràcies als qui ens feu arribar les queixes i suggeriments, als qui sempre teniu bones paraules per aquest blog.
Gràcies a aquells que venen cada mes, als que heu vingut algun cop, i als que mai vindreu però us agradaria.
Gràcies a tots aquells que porteu a nens i nenes. A posar parada o a comprar. Per ensenyar-los que comprar coses de segona mà és una cosa normal.
Gràcies perquè l'essència d'un mercat depèn de la que vosaltres li doneu.
A més a més, últimament us tenim a tots molt participatius per les xarxes socials, i això ens agrada molt! Correus de persones interessades en posar parada, correus vostres per saber a quina hora comença el mercat, comentaris de paradistes a les nostres publicacions...! Sembla que estem tots impacients perquè arribi demà, així que no ens enrotllem més! 
